Quin tipus de paparres afecten més els gossos?

Quan parlem de paparres en gossos, hi ha una espècie especialment comuna que convé conèixer: la paparra canina marró ( Rhipicephalus sanguineus ).

És un paràsit que s’alimenta de sang i que afecta principalment els gossos, encara que també pot aparèixer en altres animals.

El que la fa especialment rellevant a zones com la Costa Brava és que:

• És una espècie molt estesa (pràcticament a tot el món)
• S’adapta molt bé a entorns urbans i domèstics
• Prefereix climes càlids

Això és clau. En ser sensible al fred, la seva presència és molt més gran en zones amb temperatures suaus, com Blanes i tota la costa mediterrània. Per això, les paparres en gossos no només apareixen a l’estiu, sinó que es poden mantenir actives durant gran part de l’any.

A més, aquesta espècie té la capacitat d’instal·lar-se en entorns propers a l’animal, com ara cases, jardins o zones on el gos descansa, cosa que augmenta el risc d’infestacions recurrents si no es controla correctament.

Com detectar si el teu gos té paparres?

Detectar paparres no sempre és fàcil, especialment si el teu gos té molts cabells o si la paparra és petita. Fixa’t en:

• Si notes petit embalum en tocar la pell
• Veus zones del cos lleugerament inflamades o envermellides
• Si es rasca més del normal
• Veus la paparra adherida al cos

Un consell molt senzill: després de cada passeig, dedica un minut a revisar zones clau com ara orelles, coll, potes i entre els dits.

Com treure les paparres sense fer-li mal?

Si detectes una paparra, recorda actuar amb calma:

1. Fes servir unes pinces fines per extreure-la
2. Subjecta la paparra el més a prop possible de la pell
3. Tira amb fermesa, sense girar ni aixafar
4. Neteja bé la zona després

Evita remeis casolans com oli o alcohol abans de retirar-la. Encara que semblin útils, poden fer que el paràsit alliberi més bacteris. Si veus que no surt sencera o la zona s’irrita, val més no arriscar-se. Consulta al teu veterinari a Blanes.

Com prevenir les paparres en gossos?

La prevenció és la millor manera d’evitar les paparres. Pots protegir la teva mascota amb:

• Pipetes mensuals
• Collarets antiparasitaris
• Comprimits orals
• Sprays específics

I a més, recorda revisar la teva mascota després de cada passeig, evita les zones amb vegetació en èpoques crítiques i mantingues un control antiparasitari regular.

Quins problemes poden causar les paparres?

Més enllà de la molèstia, les paparres en gossos poden transmetre malalties que poden afectar seriosament la seva salut. Algunes de les més habituals són:

• Ehrlichiosi
• Babesiosi
• Malaltia de Lyme

Moltes comencen amb símptomes lleus, com a apatia o falta de gana, però es poden complicar si no s’actua a temps.

Les paparres apareixen només a l’estiu?

Tot i que se sol pensar que només són cosa de l’estiu, en zones com la Costa Brava, poden aparèixer pràcticament tot l’any. Per això, la protecció antiparasitària ha de ser contínua, no només durant els mesos de calor.

Quan visitar el veterinari?

Hi ha situacions en què és millor no esperar:

• Si no pots retirar la paparra completament
• Si la pell està molt irritada o inflamada
• Si el teu gos està decaigut o amb febre
• Si el problema es repeteix sovint

El teu veterinari podrà valorar el cas per ajudar-te a prevenir futurs casos.

Les paparres en gossos formen part del dia a dia en entorns com la Costa Brava, però amb bons hàbits es poden controlar sense problema. Revisar, prevenir i actuar a temps és el que realment marca la diferència en la salut de la teva mascota.

A Junglevet sabem que cada mascota és única, i per això adaptem la prevenció al seu estil de vida i entorn. Si tens dubtes, necessites revisar el teu gos o vols assegurar-te que està ben protegit davant de paparres i altres paràsits, estem aquí per ajudar-te.

Demana cita a Junglevet per tenir cura de la seva salut amb tranquil·litat. El nostre equip t’assessorarà amb el tractament més adequat per al teu cas.

La entrada Paparres en gossos: com treure-les i prevenir-les se publicó primero en Junglevet Clínica Veterinaria.

Per aquesta raó, cada cop més veterinaris i nutricionistes recomanen prioritzar el menjar humit per a gats davant del pinso sec, o almenys combinar ambdós tipus d’aliment per aconseguir una dieta més equilibrada.

Pinso sec: pràctic, però amb limitacions nutricionals

El pinso sec és l’aliment més utilitzat per la comoditat, la conservació i el preu. Tot i això, des del punt de vista biològic presenta algunes limitacions per a un animal carnívor.

La majoria dels pinsos contenen quantitats elevades de carbohidrats, normalment procedents d’ingredients com:

• blat de moro
• blat
• arròs
• patata
• subproductes vegetals

En molts casos, aquests carbohidrats poden representar entre el 40% i el 60% de l’aliment, una proporció molt superior a la que un gat consumiria a la natura.

L’organisme felí està preparat per obtenir energia a partir de proteïnes i greixos, generant la glucosa que necessita mitjançant un procés metabòlic anomenat gluconeogènesi. A més, els gats produeixen nivells baixos d’enzims digestius destinats a processar hidrats de carboni, per la qual cosa les dietes riques en midó no són especialment adequades per a la seva fisiologia.

Per què els pinsos contenen carbohidrats?

La presència de carbohidrats al pinso no es deu únicament a raons nutricionals, sinó també tecnològiques.

Per fabricar les croquetes mitjançant processos d’extrusió cal midó que actuï com a aglutinant. Aquest midó gelatinitza durant el cuinat i permet que l’aliment mantingui la forma sòlida i cruixent.

A més, els carbohidrats compleixen altres funcions:

• ajuden a conservar l’aliment
• redueixen el cost de producció
• estabilitzen la textura de les croquetes

Per aquest motiu, fins i tot els pinsos de bona qualitat inclouen certa quantitat dingredients rics en midó.

Menjar humit per a gats: una opció més propera a la seva dieta natural

El menjar humit per a gats sol considerar-se una alternativa més adequada des del punt de vista biològic. Això és degut principalment a dos factors: el seu alt contingut en aigua i el seu perfil nutricional.

Major hidratació

Els aliments humits contenen aproximadament entre un 70% i un 80% d’aigua , una proporció molt similar a la presa natural.

Això resulta especialment important perquè els gats baixen d’animals del desert i tenen un instint de set poc desenvolupat . A la natura obtenien gran part de l’aigua a partir de les preses, per la qual cosa no estan acostumats a beure grans quantitats.

Una dieta basada en menjar humit contribueix a:

• millorar la hidratació
• augmentar el volum d’orina
• reduir la concentració urinària

Això ajuda a prevenir problemes urinaris freqüents en gats domèstics, com ara la formació de vidres o càlculs.

Més proteïna i menys carbohidrats

Un altre benefici del menjar humit per a gats és la seva composició nutricional.

En no necessitar processos d’extrusió, aquests aliments solen contenir menys carbohidrats i més proteïna animal. Moltes fórmules s’elaboren principalment amb carn o peix, cosa que s’acosta més a la dieta que un gat tindria en estat salvatge.

A més, en contenir més aigua, el menjar humit sol ser menys calòric per gram, cosa que pot ajudar a controlar el pes corporal.

Quina dieta és millor per a un gat?

No hi ha una única resposta vàlida per a tots els casos, però com a veterinaris coincidim que l’ideal és prioritzar aliments que respectin la naturalesa carnívora del gat.

A la pràctica, una bona estratègia sol ser:

• utilitzar menjar humit per a gats com a base de la dieta
• complementar amb petites quantitats de pinso d’alta qualitat

D’aquesta manera es combinen els avantatges de tots dos aliments, millorant la hidratació i mantenint una alimentació equilibrada.

L’alimentació del gat hauria de tenir en compte la seva condició de carnívor estricte . Encara que el pinso sec pot formar part de la seva dieta, el contingut en carbohidrats i la baixa humitat l’allunyen del que seria una alimentació natural.

En canvi, el menjar humit per a gats aporta més hidratació, més proteïna animal i menys carbohidrats, cosa que la converteix en una opció més adequada per mantenir la salut del felí a llarg termini.

Davant de qualsevol dubte sobre la dieta de la teva mascota, consulta’ns a Junglevet per triar l’opció més adequada segons l’edat, el pes i l’estat de salut del gat.

La entrada Menjar humit per a gats vs pinso sec: quina alimentació és millor? se publicó primero en Junglevet Clínica Veterinaria.

Per què és tan perillosa?

El virus és molt resistent: pot romandre a l’ambient durant llargs períodes, cosa que facilita que es mantingui en espais on han estat gats malalts o portadors. Això explica perquè pot aparèixer a llars, colònies o refugis si no es prenen mesures estrictes d’higiene i vacunació.

Símptomes de panleucopènia felina

Els signes poden començar de forma brusca i empitjorar en poques hores, sobretot en cadells:

• Decaïment i apatia marcada
• Falta de gana
• Febre
• Vòmits (sovint sobtats)
• Diarrea (pot ser severa)
• Deshidratació ràpida (genives seques, debilitat, ulls enfonsats)

Si el teu gat presenta vòmits i/o diarrea + decaïment , considera la situació urgent , especialment si és un gatet o no té el pla de vacunes complet.

Com es contagia (i per què pot afectar gats “d’interior”)

La transmissió ocorre per contacte amb excrements i fluids de gats infectats i també per fòmits : superfícies o objectes contaminats (sorrals, transportins, mantes, menjadores). En entorns amb diversos gats, el risc augmenta. Per la seva resistència, el virus pot “viatjar” fàcilment en materials i objectes si no es desinfecta correctament.

Prevenció: la vacunació és la clau

Triple felina

La prevenció més eficaç és la vacunació , inclosa a la triple felina (FVRCP) , considerada vacuna “core” (recomanada per a tots els gats). Mantenir el calendari al dia redueix de manera dràstica el risc de malaltia greu.

Calendari orientatiu (sempre individualitzat)

En gatets es recomana una sèrie de vacunes cada 2–4 ​​setmanes fins aproximadament 16–18 setmanes , perquè la immunitat materna pot interferir i cal completar la pauta per a una protecció fiable. En adults, les revacunacions s’ajusten segons l’historial i el risc.

Què fer si sospites de contagi?

No esperis: contacteu amb el vostre veterinari o acudiu d’urgències. El tractament primerenc millora les possibilitats de millora.

Aïlla el gat si conviu amb els altres, fins a rebre indicacions.

Higiene i desinfecció: no tots els productes són eficaços davant d’aquest virus; la teva clínica veterinària t’indicarà com desinfectar de manera segura (per exemple, amb desinfectants demostrats com el lleixiu diluït o el peròxid accelerat, segons el cas).

A Junglevet podem revisar l’ esquema de vacunació del teu gat i orientar-te si presenta símptomes compatibles. Si tens dubtes, demana cita i ho valorem com més aviat millor.

La entrada Panleucopènia felina: símptomes i prevenció se publicó primero en Junglevet Clínica Veterinaria.

Per què costa tant de saber si un gat té dolor?

El gat és un autèntic especialista a dissimular el dolor. Per instint, mostrar debilitat pot ser un risc, i aquest comportament també es manté a casa: en lloc de “queixar-se”, evita certs moviments i va canviant els seus hàbits de forma gradual.

Senyals de dolor en gats (els més habituals a casa)

1) Canvis en el moviment (els més freqüents)

• Salta menys o evita superfícies on abans pujava (sofà, llit, rascador).
• S’aixeca més rígid, especialment en despertar-se.
• Camina diferent: més lent, amb passos curts o amb l’esquena més tensa.
• Eviteu jugar si el joc implica saltar o girar ràpid.

2) Canvis de comportament (cosa que solem atribuir a “caràcter”)

• S’hi amaga més o es torna menys sociable.
• Es mostra irritable: no vol carícies, especialment a l’esquena, malucs o potes del darrere.
• Dorm més, o canvia de lloc (busca llocs més accessibles o més càlids).
• Està “apagat”, juga menys o es cansa abans.

3) Canvis a la neteja

• S’hi endreça menys: els cabells es veuen més descuidats, amb greix, caspa o petits nusos.
• Deixa d’empolainar-se zones concretes (esquena, part posterior, malucs) perquè el molesta flexionar-se.
• En alguns casos passa el contrari: es llepa de més una zona concreta (per molèsties localitzades).

4) Canvis al sorral (no sempre és “conducta”)

• Orina fora del sorral (de vegades perquè li dol entrar/sortir o adoptar postura).
• Passa més temps al sorral o fa visites molt freqüents.
• Es queixa en orinar o defeca amb dificultat.

5) Canvis a la gana i la forma de menjar

• Menja menys o pica en lloc de menjar amb normalitat.
• Mastega rar, deixa el pinso, baveja o mostra rebuig a certs aliments (possible dolor dental).
• Beu menys o més del que és habitual (no sempre és dolor, però és un canvi important a valorar).

Causes freqüents de dolor en gats (les més comunes a consulta)

Dolor articular (artrosi / osteoartritis)

És una causa molt habitual en gats adults i sènior. Sovint es detecta per menys salts, rigidesa i canvis de comportament.

Dolor dental

Problemes de genives o peces dentals poden provocar dolor en menjar, irritabilitat o rebuig del contacte.

Dolor urinari

La cistitis, els vidres urinaris o la inflamació de les vies urinàries poden causar dolor en orinar, canvis en l’ús del sorral i un malestar general evident.

Dolor per problemes digestius o inflamatoris

Els vòmits, la diarrea, el restrenyiment o el dolor abdominal es poden manifestar com a apatia, canvis de postura o rebuig a moure’s.

Otitis o dolor en oïda/cap

Quan un gat té otitis, és habitual que sacsegi el cap, es rasqui les orelles, rebutgi les carícies en aquesta zona i es mostri més irritable o incòmode del normal.

Traumatismes (salts, caigudes, cops)

Tant a gats amb accés a l’exterior com als que viuen a casa, un mal salt o una caiguda pot provocar dolor encara que no hi hagi cap ferida visible.

Quan venir a consulta

Vine a consulta si el teu gat fa esforços per orinar sense aconseguir-ho, mostra dolor intens (vocalitza, panteix, s’amaga o no permet contacte), està molt decaigut o feble (fins i tot amb desmai), té dificultat per respirar o genives pàl·lides, si ha patit o sospites un cop/caiguda/atropellament, o si deixa de menjar.

A la visita realitzarem una exploració completa i palpació per localitzar molèsties (músculs, articulacions i abdomen), revisarem boca i orelles i valorarem la seva mobilitat i les articulacions; si ho requereix, hi afegirem proves complementàries segons el cas (per exemple, anàlisi, estudi d’orina o radiografies). L’objectiu no és només “posar una etiqueta” sinó identificar la causa del dolor i definir el millor pla per al teu gat i el seu estil de vida.

Recorda, si notes que es mou o salta menys, canvia l’ús del sorral o està més irritable, no ho atribueixis només a l’edat: a Junglevet Clínica Veterinària (Blanes) podem ajudar-te a detectar-ho a temps i millorar-ne el benestar. Demana cita i, si pots, porta’ns un parell de vídeos per veure com es mou a casa.

La entrada Com detectar dolor en gats: senyals subtils i quan venir a consulta se publicó primero en Junglevet Clínica Veterinaria.

A continuació, us presentem una guia ràpida per ajudar-vos a entendre què és el més important en un bon aliment per a gossos i quins detalls hauríeu d’observar amb atenció.

Els gossos són carnívors estrictes?

El cos del gos domèstic ha après a aprofitar diferents tipus d’aliments, incloent-hi alguns carbohidrats que abans no formaven part de la seva dieta ancestral.

Això no vol dir que tots els carbohidrats siguin adequats o que hagin de ser la base del menjar. Simplement suggereix que els gossos els poden fer servir com a font d’energia, sempre que provinguin d’ingredients que siguin fàcils de digerir i s’utilitzin en quantitats equilibrades.

Guia d’alimentació per a gossos

La proteïna animal: la base duna alimentació de qualitat

La proteïna és fonamental per a la salut dels nostres gossos: ajuda a construir músculs, afavoreix la recuperació de teixits, reforça el sistema immunològic i és essencial per a un creixement saludable.

En un bon aliment, és important que s’indiqui clarament una font de proteïna animal —com pollastre, salmó, xai o gall dindi— i que estigui descrita de manera precisa (per exemple, “pollastre fresc” o “salmó deshidratat”). Com més específic sigui l’ingredient, més fàcil serà avaluar-ne la qualitat.

Greixos saludables: energia i benestar

Els greixos no només són una font de calories; també són essencials per mantenir la pell flexible, el pelatge brillant i un bon estat cognitiu.

Els aliments de qualitat per a gossos solen incloure una barreja equilibrada d’omega-3 i omega-6, ja sigui a partir d’olis de peix o de vegetals seleccionats amb cura. La clau és trobar la quantitat adequada: prou per donar suport a la salut del teu gos, però sense excedir-se i provocar un augment de pes.

Carbohidrats i midons: quan sumen i quan resten

Els gossos no depenen dels carbohidrats de la mateixa manera que ho fan de les proteïnes, però això no vol dir que no puguin aprofitar-los. Ingredients com l’arròs, alguns llegums processats o tubercles poden ser una bona font addicional d’energia i també ajuden a donar forma i textura al pinso.

El que realment importa daquests carbohidrats és que:

• siguin fàcils de pair,
• no reemplacen a la proteïna animal,
• i que es mantinguin en una quantitat raonable.
  

Un pinso que es fonamenta principalment en midons de baixa qualitat, tendeix a ser menys nutritiu.

Una dieta completa i equilibrada

Una dieta completa i equilibrada és clau. L’alimentació per a gossos més enllà del consum de proteïnes, greixos i carbohidrats; també ha de satisfer totes les necessitats de vitamines, minerals i oligoelements. Per aconseguir això, és fonamental que compleixi els estàndards nutricionals establerts per organitzacions com la FEDIAF a Europa.

A més, és molt important que l’aliment que triïs estigui dissenyat per a l’etapa de vida del teu gos. Un cadell, un gos adult que porta una vida més tranquil·la, o un gos més gran, tots tenen diferents necessitats nutricionals.

Ingredients que convé no incloure o considerar amb atenció

És important ser cautelosos amb els pinsos que contenen ingredients poc clars, com ara “farines vegetals” o “subproductes no especificats”, ja que no ens diuen res sobre el seu origen o qualitat.

També hauríem d’evitar aliments que tenen un excés de midó, que reemplacen la proteïna animal per cereals econòmics. Un alt contingut de carbohidrats pot portar a un augment de glucosa a llarg termini, nivells elevats de lípids a la sang i augment de pes.

Finalment, les etiquetes “grain-free” o “sense cereals” no són necessàriament millors per si mateixes: el que realment importa és que l’aliment tingui una bona qualitat nutricional en general i estigui ben equilibrat.

Com triar una adequada alimentació per a gossos?

• Primer, assegura’t que els ingredients principals siguin proteïnes animals de bona qualitat i ben definides.
• També és important observar la quantitat de carbohidrats, que pots estimar a partir de l’anàlisi nutricional que apareix a l’envàs.
• Verifica que l’aliment sigui complet i balancejat, complint les normes actuals.
• No oblideu considerar l’etapa de vida i el nivell d’activitat del vostre gos.
• Si el teu pelut té al·lèrgies, excés de pes, problemes digestius o qualsevol altra condició de salut, el millor és que consultis el teu veterinari per obtenir la recomanació més adequada.

En poques paraules, triar l’alimentació adequada per al teu gos significa optar per una dieta equilibrada que inclogui bones fonts de proteïna animal, greixos saludables i carbohidrats ben seleccionats. Una bona nutrició és una de les formes més simples i efectives de millorar la salut i la qualitat de vida de la teva mascota. Si tens alguna pregunta, no dubtis a contactar amb Junglevet: som aquí per ajudar-te a que el teu gos s’alimenti de manera òptima i visca plenament.

La entrada Què hauria d’incloure realment la dieta del teu gos? Consells per tenir cura de la seva salut se publicó primero en Junglevet Clínica Veterinaria.

Com nosaltres, els animals necessiten una dieta variada que aporti tots els nutrients essencials per al seu organisme: proteïnes, greixos, hidrats de carboni, vitamines, minerals i, per descomptat, aigua.

Què significa una dieta equilibrada?

Una dieta equilibrada és aquella que s’adapta a les necessitats concretes de cada animal: l’espècie, l’edat, la mida, el nivell d’activitat i l’estat de salut. No hi ha una fórmula universal, ja que allò que necessita un gat sènior no és el mateix que requereix un cadell de gos o un conill adult. L’important és trobar l’equilibri perfecte entre els diferents nutrients, garantint que tots els sistemes de l’organisme funcionin correctament i que la mascota mantingui la vitalitat diària.

• Proteïnes: són la base de la massa muscular i participen en la reparació de teixits i el funcionament del sistema immunitari. Es troben principalment a la carn, el peix, els ous i alguns vegetals com els llegums. Un dèficit proteic es pot traduir en debilitat i pèrdua de massa muscular.
• Greixos saludables: aporten energia concentrada i ajuden a absorbir vitamines liposolubles (A, D, E i K). A més, els àcids grassos omega-3 i 6 contribueixen a mantenir la pell hidratada i el pelatge brillant.
• Carbohidrats: són una font ràpida d’energia, sobretot per a animals actius. Els cereals integrals i les verdures aporten fibra, que millora la digestió i ajuda a regular el trànsit intestinal.
• Vitamines i minerals: actuen com a “micronutrients essencials” que enforteixen els ossos, cuiden la visió i afavoreixen el metabolisme cel·lular. Cada etapa de vida requereix una combinació diferent: per exemple, els cadells necessiten més calci i fòsfor, mentre que els adults han de controlar el sodi i el magnesi.
• Aigua: és el nutrient més important i, sovint, el més oblidat. Una hidratació adequada manté la funció renal i regula la temperatura corporal. Els gats, per exemple, tendeixen a beure poc, de manera que una dieta amb aliment humit pot ajudar a prevenir problemes urinaris.

Beneficis d’una alimentació equilibrada per a mascotes

Una alimentació equilibrada per a mascotes adequada ajuda a mantenir un pes saludable, reforça el sistema immunitari, millora l’aspecte del pelatge i contribueix a prevenir malalties com l’obesitat, la diabetis o els problemes articulars. A més a més, millora l’estat d’ànim i la vitalitat diària de gossos i gats.

Com triar l’aliment ideal

Disposem d’una gran varietat d’opcions, però no tots els pinsos o dietes són iguals. A Junglevet t’assessorem perquè triïs la millor alternativa segons el perfil de la teva mascota:

• Aliments de qualitat, amb ingredients naturals i sense conservants artificials.
• Dietes específiques per a cada etapa de la vida (cadell, adult o sènior).
• Revisions veterinàries periòdiques per ajustar la dieta segons la seva evolució.

Consells pràctics

• Canvia l’alimentació de manera gradual per evitar trastorns digestius.
• Evita donar-li restes de menjar humà o aliments prohibits.
• Controla les racions diàries i el nivell d’activitat física.

A Junglevet Clínica Veterinària, t’ajudem a dissenyar una alimentació equilibrada i saludable per a la teva mascota. El nostre equip veterinari pot orientar-te sobre el millor tipus de dieta i detectar a temps qualsevol mancança nutricional.

Visita’ns o demana cita: junts cuidarem la seva salut des de dins cap a fora.

La entrada La importància d’una alimentació equilibrada per a mascotes se publicó primero en Junglevet Clínica Veterinaria.

Què és la tos de les gosseres?

La tos de les gosseres, coneguda mèdicament com a traqueobronquitis infecciosa canina, és una infecció respiratòria molt contagiosa causada per diversos agents, entre ells el bacteri Bordetella bronchiseptica i el virus de la parainfluenza.

Es transmet fàcilment per l’aire o el contacte directe amb altres gossos, especialment en llocs concorreguts com a parcs, escoles bressol, residències o perruqueries canines.

Els símptomes més comuns són tos seca persistent, esternuts, secreció nasal i, en alguns casos, febre o pèrdua de gana. Encara que sol ser lleu, es pot complicar en cadells o gossos amb defenses baixes, per la qual cosa la vacunació és la millor mesura preventiva.

Quan vacunar el teu gos?

Cadells

• Primera dosi: a partir de les 3 o 4 setmanes (segons tipus de vacuna).
• Reforços: cada 3 a 5 setmanes, o a partir de les 6-8 setmanes amb un reforç 4 setmanes després.
• En gossos no vacunats majors de 16 setmanes, sol aplicar-se una dosi intranasal única.

Gossos adults

Es recomana un reforç anual per mantenir la immunitat davant dels principals agents infecciosos.

Tipus de vacuna contra la tos de les gosseres

A Junglevet Blanes apliquem la vacuna més adequada segons l’edat i l’estil de vida de cada gos:

Intranasal: s’aplica en forma de gotes o aerosol al nas. És ràpida (protegeix en menys de 72 hores) i no necessita reforç.

Oral: s’administra per via oral, còmoda i molt eficaç.

Injectable: s’aplica sota la pell i requereix una segona dosi de reforç setmanes després.

El teu gos necessita aquesta vacuna?

La vacunació es recomana especialment sí el teu gos:

• Visita a parcs, escoles o guarderies canines.
• Conviu o té contacte freqüent amb altres gossos.
• Viatja o s’allotja a residències canines (on la vacuna sol ser obligatòria).

Fins i tot si el teu gos viu a casa, una simple sortida al parc o la visita d’un altre gos pot ser suficient per exposar-se al virus. Per això, a Junglevet recomanem mantenir totes les vacunes al dia.

Beneficis de vacunar el teu gos contra la tos de les gosseres

• Redueix la gravetat i la durada dels símptomes.
• Disminueix la propagació del virus entre gossos.
• Protegeix els cadells i gossos grans, més vulnerables a complicacions respiratòries.
• Evita tractaments més costosos si la malaltia s’agreuja.

Consideracions importants

Cap vacuna preveu el 100% dels casos, però redueix significativament el risc i la intensitat dels símptomes .

La protecció completa pot trigar entre 24 i 72 hores , segons el tipus de vacuna.

Els efectes secundaris són lleus i temporals (tos lleu, esternuts o secreció nasal).

El teu veterinari avaluarà el millor calendari de vacunació segons l’edat, la raça i l’estil de vida del teu gos.

Junglevet Blanes: el teu centre de confiança en prevenció i salut canina

A Junglevet Clínica Veterinària som especialistes en prevenció i medicina veterinària personalitzada a Blanes. El nostre equip us assessorarà sobre el calendari vacunal ideal per al vostre gos i respondrà tots els vostres dubtes sobre la vacuna contra la tos de les gosseres. Demana cita ara i protegeix el teu company caní.

La entrada Vacuna contra la tos de les gosseres se publicó primero en Junglevet Clínica Veterinaria.

Quina funció té el cor?

El cor és un òrgan muscular que funciona com el motor principal del sistema cardiovascular, ja que bomba sang per transportar oxigen i nutrients a tots els òrgans i teixits del cos. El costat dret del cor impulsa la sang cap als pulmons per oxigenar-la i eliminar diòxid de carboni, mentre que el costat esquerre la distribueix a la resta de l’organisme per alimentar cèl·lules i eliminar productes de rebuig. Les vàlvules internes asseguren que la sang flueixi correctament, evitant el reflux i assegurant l’eficàcia de tot el procés. Quan aquest procés es veu alterat, es poden desencadenar nombrosos símptomes i complicacions.

Tipus de problemes cardíacs en gossos

Hi ha diverses malalties cardíaques que poden afectar els gossos, sent les més freqüents aquelles relacionades amb la degeneració de les vàlvules (com la insuficiència mitral), arrítmies, endocarditis infecciosa o miocardiopaties. Alguns senyals d’alarma són:

• Dificultat per respirar: respiració accelerada, panteix persistent fins i tot en repòs, tos freqüent, especialment a les nits o després d’exercici.
• Fatiga i debilitat: letargia, menor interès en activitats quotidianes, esgotament ràpid després de petits esforços.
• Pèrdua de gana i pes: disminució en el consum d’aliment, aprimament progressiu.
• Inflor abdominal: presència de líquid a l’abdomen (ascitis), inflor de potes o abdomen que pot indicar insuficiència cardíaca avançada.
• Desmais o col·lapses: síncopes sobtats derivats de la manca d’oxigenació cerebral. La detecció precoç d’aquests símptomes pot ser decisiva per al pronòstic de la malaltia.

Com detecta el veterinari la insuficiència cardíaca?

El diagnòstic dels problemes cardíacs requereix una avaluació completa realitzada per veterinaris especialitzats, que inclouen:

• Exploració física: auscultació, palpació i observació de signes clínics visibles.
• Anàlisi de sang: per identificar biomarcadors específics com NT-proBNP o troponina I, que poden indicar sobrecàrrega cardíaca o dany al miocardi.
• Radiografia de tòrax: permet observar grandària i forma del cor, acumulació de líquids i anomalies pulmonars.
• Ecocardiografia: ultrasò especialitzat que mostra la funció de les vàlvules i el flux sanguini en temps real.
• Electrocardiograma: mesura l’activitat elèctrica del cor detectant arrítmies i problemes de conducció.

Aquestes proves complementades amb la història clínica i l’examen físic permeten saber l’estat exacte i decidir el tractament adequat.

Què puc fer a casa per controlar la salut cardíaca del meu gos?

La cura diària i la vigilància a casa són fonamentals per millorar el benestar dels gossos amb problemes cardíacs. Algunes accions clau inclouen:

• Mesura la freqüència respiratòria quan el gos està tranquil o adormit (el normal són 20–30 respiracions per minut; valors més grans poden indicar un empitjorament).
• Evita l’esforç físic intens i opta per caminades curtes i freqüents en comptes d’exercici vigorós, i controlar els jocs perquè no s’esgoti ni panteixin en excés.
• Controla la sal a l’alimentació: oferir dietes baixes en sodi i riques en proteïnes de qualitat pot ajudar a disminuir la sobrecàrrega del cor.
• Preveu l’excés de pes i gestiona l’estrès: mantenir el pes ideal i minimitzar situacions que provoquin ansietat milloren molt el pronòstic.
• Registra la freqüència cardíaca col·locant la mà al tòrax i comptant els batecs per minut (60–120 bpm segons mida i edat).

Recomanació extra

Pots descarregar l’App Cardio Canina de Ceva Salut Animal per monitorar la freqüència respiratòria i rebre consells útils:

• Google Play
• App Store

Davant l’aparició de qualsevol d’aquests símptomes, és fonamental visitar com més aviat millor un veterinari a Blanes per evitar complicacions més grans i rebre un diagnòstic. Demana cita a Junglevet i t’assessorarem de forma personalitzada.

La entrada Com detectar i cuidar la salut cardíaca del teu gos? se publicó primero en Junglevet Clínica Veterinaria.

Planifica el teu viatge amb prou antelació

Perquè tot vagi bé, és fonamental començar els preparatius amb temps. Per això:

– Consulta al teu veterinari com planificar el viatge segons el país de destinació i la durada de la teva estada.

– Informa’t sobre els requisits del país on viatges. Pots fer-ho al consolat o ambaixada corresponent, o consultar la web del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació

– Tingues en compte el retorn a Espanya, ja que hauràs de complir amb els requisits establerts per la Unió Europea.

Recorda: El propietari de l’animal és el responsable en tot moment del seu estat de salut, seguretat i benestar.

Sol·licitud del certificat de bona salut

Un dels documents essencials per viatjar amb la teva mascota és el certificat de bona salut. Per obtenir-lo:

– El veterinari clínic ha d’estar col·legiat i donat d’alta a CEXGAN.

– El certificat té una validesa de 10 dies. Atenció! Alguns països poden exigir terminis més estrictes o documentació addicional.

– Aquest document garanteix que l’animal es troba en bon estat de salut i compleix els requisits sanitaris per al viatge.

Sol·licitud del certificat oficial d’exportació

Aquest és un altre tràmit imprescindible abans de sortir del país:

– La sol·licitud l’ha de fer el veterinari a través de la plataforma CEXGAN.

– Demana al teu veterinari el resguard de la sol·licitud com a comprovant que el procés està en marxa.

Recull el certificat d’exportació al port o aeroport

Abans d’embarcar, haureu de recollir el certificat oficial al punt de sortida:

– Contacta amb els veterinaris del Servei de Sanitat Animal de la teva província o de l’aeroport/port per on viatjareu tu i la teva mascota.

– En alguns casos pot ser necessari demanar cita prèvia, així que informa’t amb antelació.

Aquí pots consultar els telèfons i correus electrònics de contacte:

Llistat de punts de certificació del MAPA (PDF)

De tornada a Espanya

En tornar, la teva mascota (gos, gat o fura) haurà de complir amb els requisits exigits per la Unió Europea:

– Estar identificada amb microxip (o tatuatge si es va fer abans del 03/07/2011).

– Disposar de passaport europeu per a animals de companyia.

– Tenir la vacuna antiràbica en vigor en el moment del viatge.

– Si escau un país no llistat a l’Annex II del Reglament 577/2013, et caldrà un anàlisi d’anticossos de la ràbia emesa per un laboratori oficial.

– Per a altres espècies, consulta la normativa vigent o parla amb el teu veterinari.

Viatjar amb mascotes fora de la Unió Europea exigeix complir certs requisits legals i sanitaris que protegeixen tant el teu animal com la salut pública. Amb l’ajuda del teu veterinari a Blanes i una bona organització, podràs viatjar amb tranquil·litat sabent que la teva mascota compleix totes les normes necessàries. A Junglevet estem per ajudar-te en tot allò que necessitis.

La entrada Què necessito per viatjar amb mascotes fora de la Unió Europea? se publicó primero en Junglevet Clínica Veterinaria.

Què és la leishmaniosi canina?

La leishmaniosi és una malaltia parasitària greu que es transmet per la picada de mosquit anomenat flebòtom. Encara que és diminut, l’impacte que pot tenir a la salut del teu gos és enorme. Per això, la detecció primerenca i la prevenció són clau.

La bona notícia és que, amb les mesures adequades, pots reduir considerablement el risc de contagi.

Senyals que podrien estar alertant-te

Estar atent a certs símptomes pot marcar la diferència:

• El teu gos ha perdut pes sense raó aparent?
• Té ferides o crostes a les orelles, el nas o les potes?
• Notes que està més decaigut, sense ganes de jugar o amb menys energia?

Aquests signes, encara que semblin menors, poden ser indicis de leishmaniosi. Com més aviat s’identifiqui, més possibilitats tindrà el teu company de rebre un tractament eficaç i recuperar-ne la qualitat de vida.

Leishmaniosi en gossos Com la pots prevenir?

A Junglevet apostem per la prevenció, perquè tenir cura també és avançar-se:

• Fes servir collarets repel·lents de forma contínua, sobretot en els mesos més càlids.
• Vacuna al teu gos anualment: és una eina clau en la protecció.
• Fes les proves de detecció abans de la primavera i l’estiu, quan el mosquit és més actiu.

Uns simples hàbits avui poden evitar molts problemes demà.

I si el meu gos ja està infectat?

Primer respira, no estàs només en això.

Amb un diagnòstic a temps i el tractament adequat, molts gossos amb leishmaniosi poden portar una vida llarga, feliç i sense dolor. El nostre equip t’acompanya en cada etapa, amb atenció personalitzada, seguiment i molt d’afecte. Perquè entenem que el teu gos no és només una mascota: és part de la teva família.

A Junglevet, no només cuidem animals: cuidem vincles, cuidem històries, cuidem confiança. Treballem cada dia perquè el teu gos estigui protegit, feliç i sa, i perquè tu tinguis la tranquil·litat que estàs fent el millor per ell.

Tens dubtes o t’agradaria fer-ne una revisió preventiva? Vine a visitar-nos a Junglevet: el teu millor amic mereix el millor.

La entrada Leishmaniosi en gossos: protegeix qui sempre és al teu costat se publicó primero en Junglevet Clínica Veterinaria.