Amb l’arribada de la calor, també comença la temporada d’espigues en gossos, unes petites però perilloses llavors que poden causar seriosos problemes de salut als gossos.
Poden entrar per la pell, nas, orelles o ulls i desplaçar-se internament, generant infeccions greus. La prevenció i detecció primerenca són clau per evitar complicacions.
Què són les espigues i per què són perilloses?
Les espigues són les llavors dures i punxegudes de gramínies com ordi, sègol o civada. Tenen una forma d’arpó amb barbes retrògrades que faciliten que es clavin i avancin al cos del gos sense poder retrocedir. La seva forma els permet adherir-se al pelatge i la pell dels animals.
Poden migrar a través de la pell o cavitats fins a òrgans interns com ara pulmons, fetge o coll, provocant inflamació severa, abscessos o danys interns greus.
Zones més afectades i símptomes comuns d’espigues als gossos
Orelles
- Sacseja el cap insistentment
- Mala olor o secreció
- Plor o gemec en tocar la zona
Si no s’extreuen, poden provocar otitis mitjana o perforació del timpà.
Nas
- Esternuts repetitius
- Secreció nasal o fins i tot sagnat
- Es llepa el musell constantment
Ulls
- Llagrimeig continu, envermelliment, dolor o secreció
- Parpella inflada o tancada
- Intolerància a la llum
La presència prolongada pot causar úlceres a la còrnia o ceguesa parcial.
Pell i potes
- Llepar-se o mossegar-se amb insistència
- Inflor o envermelliment
- Coixesa sobtada
Vies respiratòries o digestives
- Decaïment o pèrdua de gana
- Tos seca persistent
- Febre
Poden causar tos persistent, febre, pneumònies, hemoptisi o nàusees si arriben al pit o tracte digestiu.
Com prevenir que el teu gos pateixi per una espiga?
Mesures preventives per a les espigues en gossos:
Evita passejades per camps secs, revisa el seu cos després de cada sortida, raspalla’l bé i manté el pelatge curt en zones de risc com potes, orelles i aixelles.
- Talla els cabells en zones sensibles com potes, orelles i aixelles si el teu gos té pelatge llarg.
- Evita zones amb herba seca, especialment a l’estiu.
- Raspa’l i revisa el seu cos després de cada passeig, parant atenció a orelles, entre els dits, nas i ulls.
Què fer si creus que el teu gos té una espiga?
- Si l’espiga és a la superfície i visible, pots retirar-la amb pinces amb molt de compte.
- Si hi ha símptomes com tos, febre, sagnat o dolor, visita immediatament el veterinari. Les espigues poden migrar internament i causar infeccions greus o pneumònia.
A JungleVet, estem preparats per atendre les espigues en gossos amb urgència. Si observes símptomes com sacsejades, esternuts persistents, llagrimeig, coixesa o bonys després de passejades, no esperis: DEMANA CITA com més aviat millor o truca al nostre telèfon d’URGÈNCIES 📞 +34 601 906 192.
Preguntes freqüents (FAQ)
Què passa si el meu gos té una espiga a la gola?
Podria causar tos seca, nàusees, vòmit i dificultat en empassar. En aquest cas, visita el veterinari amb urgència, ja que podria migrar cap als pulmons o provocar una infecció respiratòria greu.
Com saber si se li ha clavat una espiga al meu gos?
Depèn de la zona: pot presentar esternuts, sacsejades de cap, coixeres, llepats insistents o febre. Si observeu algun d “aquests signes després d” un passeig, visiteu el veterinari.
Per què el meu gos es llepa molt el nas i vomita?
Podria tenir una espiga al nas o gola, cosa que provoca irritació o nàusees. La revisió i el diagnòstic veterinari són fonamentals.
Com puc saber si el meu gos s’ha empassat una espiga?
És difícil saber-ho sense proves veterinàries, però els signes comuns són tos persistent, vòmits, febre i falta de gana. Una radiografia o endoscòpia confirmarà el diagnòstic.
Quins són els símptomes d’una espiga al pulmó d” un gos?
Pot causar febre, tos seca, debilitat, respiració dificultosa o pèrdua d’energia. És una urgència veterinària que requereix atenció immediata. Les espigues als pulmons poden provocar infeccions greus o pneumònia si no es tracten a temps.
Què fer si el meu gos té una espiga a l’orella?
És millor no intentar treure-la a casa. Porta’l al veterinari, que compta amb l’instrumental adequat per extreure-la sense fer-li mal.
